Un manual de diagnóstico de humanización es una herramienta que permite evaluar de manera sistemática y objetiva la experiencia hospitalaria desde la perspectiva de pacientes, acompañantes y profesionales. Su valor radica en que convierte percepciones y vivencias en datos estructurados, que sirven como base para tomar decisiones informadas y diseñar estrategias de mejora. Este tipo de diagnóstico no se limita a describir la situación, sino que establece un mapa de fortalezas y carencias en aspectos como la calidad asistencial, el confort, la accesibilidad, la comunicación o el cuidado emocional, ofreciendo así un marco sólido sobre el que priorizar intervenciones a corto, medio y largo plazo.
Realizamos el análisis y diagnóstico de la humanización en seis hospitales del Institut Català de la Salut (ICS), en un momento clave tras el impacto de la pandemia. Nuestro trabajo permitió evaluar el estado de la experiencia hospitalaria desde una perspectiva integral, incorporando por primera vez la dimensión del acompañante, y estableciendo una base sólida para definir estrategias de mejora a corto, medio y largo plazo.
El Institut Català de la Salut (ICS) es la empresa pública de servicios de salud más grande de Catalunya, con más de 41.000 profesionales al servicio de casi seis millones de personas. Gestiona 283 equipos de atención primaria y participa en cuatro más, además de administrar tres hospitales terciarios de alta tecnología (Vall d’Hebron, Bellvitge y Germans Trias), cuatro hospitales de referencia territorial (Arnau de Vilanova de Lleida, Joan XXIII de Tarragona, Josep Trueta de Girona y Verge de la Cinta de Tortosa) y un hospital comarcal (Viladecans).
Fue precisamente en estos hospitales donde, a principios de 2020, se puso en marcha un proyecto de humanización con el objetivo de mejorar la experiencia de los usuarios. La llegada de la pandemia de la Covid-19 alteró profundamente los parámetros sociales y sanitarios existentes, obligando a repensar aspectos clave en el ámbito de la salud, como las estrategias de humanización. Por este motivo, en 2021, una vez superadas las olas más críticas de la pandemia, pero todavía en un contexto de alta presión asistencial, se impulsó un análisis para evaluar los efectos de la Covid-19 sobre la percepción de la humanización hospitalaria.
El estudio incluyó encuestas presenciales, telemáticas y telefónicas a pacientes, acompañantes y profesionales, así como grupos focales. Destaca por haberse llevado a cabo en un momento excepcional y por incluir, por primera vez, la visión del acompañante, tradicionalmente excluida en este tipo de análisis.
Los resultados se organizaron desde una visión general hasta un nivel más específico. Primero se presentaron los datos globales relativos al conjunto de centros del ICS, seguidos de los resultados de cada centro concreto y, finalmente, los de cada ámbito asistencial (hospitalización, consultas externas, urgencias, etc.), analizando los diferentes parámetros de humanización: calidad asistencial, salud emocional, confort, accesibilidad e información.
Gracias a los datos recogidos, se identificaron áreas de mejora, oportunidades y líneas estratégicas. El diagnóstico final sirvió como punto de partida para establecer un plan de acción con intervenciones a corto, medio y largo plazo.
Cat
Realització de l’anàlisi i el diagnòstic de la humanització en sis hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS), en un moment clau després de l’impacte de la pandèmia. La nostra feina va permetre avaluar l’estat de l’experiència hospitalària des d’una perspectiva integral, incorporant per primera vegada la dimensió de l’acompanyant i establint una base sòlida per definir estratègies de millora a curt, mitjà i llarg termini.
L’Institut Català de la Salut (ICS) és l’empresa pública de serveis de salut més gran de Catalunya, amb més de 41.000 professionals al servei de gairebé sis milions de persones. Gestiona 283 equips d’atenció primària i participa en quatre més, a més d’administrar tres hospitals terciaris d’alta tecnologia (Vall d’Hebron, Bellvitge i Germans Trias), quatre hospitals de referència territorial (Arnau de Vilanova de Lleida, Joan XXIII de Tarragona, Josep Trueta de Girona i Verge de la Cinta de Tortosa) i un hospital comarcal (Viladecans).
Va ser precisament en aquests hospitals on, a principis de 2020, es va posar en marxa un projecte d’humanització amb l’objectiu de millorar l’experiència dels usuaris. L’arribada de la pandèmia de la Covid-19 va alterar profundament els paràmetres socials i sanitaris existents, i va obligar a repensar aspectes clau en l’àmbit de la salut, com ara les estratègies d’humanització. Per aquest motiu, el 2021, un cop superades les onades més crítiques de la pandèmia però encara en un context d’alta pressió assistencial, es va impulsar una anàlisi per avaluar els efectes de la Covid-19 sobre la percepció de la humanització hospitalària.
L’estudi va incloure enquestes presencials, telemàtiques i telefòniques a pacients, acompanyants i professionals, així com grups focals. Destaca per haver-se realitzat en un moment excepcional i per incloure, per primera vegada, la visió de l’acompanyant, tradicionalment exclosa en aquest tipus d’anàlisis.
Els resultats es van organitzar des d’una visió general fins a un nivell més específic. En primer lloc, es van presentar les dades globals relatives al conjunt de centres de l’ICS, seguides dels resultats de cada centre concret i, finalment, dels de cada àmbit assistencial (hospitalització, consultes externes, urgències, etc.), analitzant els diferents paràmetres d’humanització: qualitat assistencial, salut emocional, confort, accessibilitat i informació.
Gràcies a les dades recollides, es van identificar àrees de millora, oportunitats i línies estratègiques. El diagnòstic final va servir com a punt de partida per establir un pla d’acció amb intervencions a curt, mitjà i llarg termini.
Eng
We carried out the analysis and diagnosis of humanization in six hospitals of the Catalan Health Institute (ICS), at a key moment following the impact of the pandemic. Our work made it possible to assess the state of the hospital experience from a comprehensive perspective, incorporating for the first time the dimension of the companion, and establishing a solid foundation for defining improvement strategies in the short, medium, and long term.
The Catalan Health Institute (ICS) is the largest public healthcare provider in Catalonia, with over 41,000 professionals serving nearly six million people. It manages 283 primary care teams and participates in four others, and also oversees three high-tech tertiary hospitals (Vall d’Hebron, Bellvitge, and Germans Trias), four regional reference hospitals (Arnau de Vilanova in Lleida, Joan XXIII in Tarragona, Josep Trueta in Girona, and Verge de la Cinta in Tortosa), and one county hospital (Viladecans).
It was precisely in these hospitals that, in early 2020, a humanization project was launched with the aim of improving the user experience. The outbreak of the COVID-19 pandemic profoundly altered existing social and healthcare parameters, forcing a rethinking of key aspects in the healthcare field, such as humanization strategies. For this reason, in 2021—once the most critical waves of the pandemic had passed, but still in a context of high care pressure—an assessment was launched to evaluate the effects of COVID-19 on the perception of hospital humanization.
The study included in-person, online, and telephone surveys with patients, companions, and professionals, as well as focus groups. It stands out for having been carried out in an exceptional context and for including, for the first time, the perspective of the companion—traditionally excluded from this type of analysis.
The results were organized from a general overview to a more specific level. First, global data relating to all ICS centers were presented, followed by the results of each specific hospital, and finally, by those of each care area (inpatient units, outpatient clinics, emergency departments, etc.), analyzing the different humanization parameters: quality of care, emotional health, comfort, accessibility, and information.
Thanks to the data collected, areas for improvement, opportunities, and strategic lines were identified. The final diagnosis served as a starting point for establishing an action plan with short-, medium-, and long-term interventions.
Realizamos el análisis y diagnóstico de la humanización en seis hospitales del Institut Català de la Salut (ICS), en un momento clave tras el impacto de la pandemia. Nuestro trabajo permitió evaluar el estado de la experiencia hospitalaria desde una perspectiva integral, incorporando por primera vez la dimensión del acompañante, y estableciendo una base sólida para definir estrategias de mejora a corto, medio y largo plazo.
El Institut Català de la Salut (ICS) es la empresa pública de servicios de salud más grande de Catalunya, con más de 41.000 profesionales al servicio de casi seis millones de personas. Gestiona 283 equipos de atención primaria y participa en cuatro más, además de administrar tres hospitales terciarios de alta tecnología (Vall d’Hebron, Bellvitge y Germans Trias), cuatro hospitales de referencia territorial (Arnau de Vilanova de Lleida, Joan XXIII de Tarragona, Josep Trueta de Girona y Verge de la Cinta de Tortosa) y un hospital comarcal (Viladecans).
Fue precisamente en estos hospitales donde, a principios de 2020, se puso en marcha un proyecto de humanización con el objetivo de mejorar la experiencia de los usuarios. La llegada de la pandemia de la Covid-19 alteró profundamente los parámetros sociales y sanitarios existentes, obligando a repensar aspectos clave en el ámbito de la salud, como las estrategias de humanización. Por este motivo, en 2021, una vez superadas las olas más críticas de la pandemia, pero todavía en un contexto de alta presión asistencial, se impulsó un análisis para evaluar los efectos de la Covid-19 sobre la percepción de la humanización hospitalaria.
El Institut Català de la Salut (ICS) es la empresa pública de servicios de salud más grande de Catalunya, con más de 41.000 profesionales al servicio de casi seis millones de personas. Gestiona 283 equipos de atención primaria y participa en cuatro más, además de administrar tres hospitales terciarios de alta tecnología (Vall d’Hebron, Bellvitge y Germans Trias), cuatro hospitales de referencia territorial (Arnau de Vilanova de Lleida, Joan XXIII de Tarragona, Josep Trueta de Girona y Verge de la Cinta de Tortosa) y un hospital comarcal (Viladecans).
Fue precisamente en estos hospitales donde, a principios de 2020, se puso en marcha un proyecto de humanización con el objetivo de mejorar la experiencia de los usuarios. La llegada de la pandemia de la Covid-19 alteró profundamente los parámetros sociales y sanitarios existentes, obligando a repensar aspectos clave en el ámbito de la salud, como las estrategias de humanización. Por este motivo, en 2021, una vez superadas las olas más críticas de la pandemia, pero todavía en un contexto de alta presión asistencial, se impulsó un análisis para evaluar los efectos de la Covid-19 sobre la percepción de la humanización hospitalaria.
Cliente: Institut Català de la Salut
Año: 2021
Equipo: Idoia García de Cortázar / Guida Fortuny
Cat
Realització de l’anàlisi i el diagnòstic de la humanització en sis hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS), en un moment clau després de l’impacte de la pandèmia. La nostra feina va permetre avaluar l’estat de l’experiència hospitalària des d’una perspectiva integral, incorporant per primera vegada la dimensió de l’acompanyant i establint una base sòlida per definir estratègies de millora a curt, mitjà i llarg termini.
L’Institut Català de la Salut (ICS) és l’empresa pública de serveis de salut més gran de Catalunya, amb més de 41.000 professionals al servei de gairebé sis milions de persones. Gestiona 283 equips d’atenció primària i participa en quatre més, a més d’administrar tres hospitals terciaris d’alta tecnologia (Vall d’Hebron, Bellvitge i Germans Trias), quatre hospitals de referència territorial (Arnau de Vilanova de Lleida, Joan XXIII de Tarragona, Josep Trueta de Girona i Verge de la Cinta de Tortosa) i un hospital comarcal (Viladecans).
Va ser precisament en aquests hospitals on, a principis de 2020, es va posar en marxa un projecte d’humanització amb l’objectiu de millorar l’experiència dels usuaris. L’arribada de la pandèmia de la Covid-19 va alterar profundament els paràmetres socials i sanitaris existents, i va obligar a repensar aspectes clau en l’àmbit de la salut, com ara les estratègies d’humanització. Per aquest motiu, el 2021, un cop superades les onades més crítiques de la pandèmia però encara en un context d’alta pressió assistencial, es va impulsar una anàlisi per avaluar els efectes de la Covid-19 sobre la percepció de la humanització hospitalària.
L’estudi va incloure enquestes presencials, telemàtiques i telefòniques a pacients, acompanyants i professionals, així com grups focals. Destaca per haver-se realitzat en un moment excepcional i per incloure, per primera vegada, la visió de l’acompanyant, tradicionalment exclosa en aquest tipus d’anàlisis.
Els resultats es van organitzar des d’una visió general fins a un nivell més específic. En primer lloc, es van presentar les dades globals relatives al conjunt de centres de l’ICS, seguides dels resultats de cada centre concret i, finalment, dels de cada àmbit assistencial (hospitalització, consultes externes, urgències, etc.), analitzant els diferents paràmetres d’humanització: qualitat assistencial, salut emocional, confort, accessibilitat i informació.
Gràcies a les dades recollides, es van identificar àrees de millora, oportunitats i línies estratègiques. El diagnòstic final va servir com a punt de partida per establir un pla d’acció amb intervencions a curt, mitjà i llarg termini.
Eng
We carried out the analysis and diagnosis of humanization in six hospitals of the Catalan Health Institute (ICS), at a key moment following the impact of the pandemic. Our work made it possible to assess the state of the hospital experience from a comprehensive perspective, incorporating for the first time the dimension of the companion, and establishing a solid foundation for defining improvement strategies in the short, medium, and long term.
The Catalan Health Institute (ICS) is the largest public healthcare provider in Catalonia, with over 41,000 professionals serving nearly six million people. It manages 283 primary care teams and participates in four others, and also oversees three high-tech tertiary hospitals (Vall d’Hebron, Bellvitge, and Germans Trias), four regional reference hospitals (Arnau de Vilanova in Lleida, Joan XXIII in Tarragona, Josep Trueta in Girona, and Verge de la Cinta in Tortosa), and one county hospital (Viladecans).
It was precisely in these hospitals that, in early 2020, a humanization project was launched with the aim of improving the user experience. The outbreak of the COVID-19 pandemic profoundly altered existing social and healthcare parameters, forcing a rethinking of key aspects in the healthcare field, such as humanization strategies. For this reason, in 2021—once the most critical waves of the pandemic had passed, but still in a context of high care pressure—an assessment was launched to evaluate the effects of COVID-19 on the perception of hospital humanization.
The study included in-person, online, and telephone surveys with patients, companions, and professionals, as well as focus groups. It stands out for having been carried out in an exceptional context and for including, for the first time, the perspective of the companion—traditionally excluded from this type of analysis.
The results were organized from a general overview to a more specific level. First, global data relating to all ICS centers were presented, followed by the results of each specific hospital, and finally, by those of each care area (inpatient units, outpatient clinics, emergency departments, etc.), analyzing the different humanization parameters: quality of care, emotional health, comfort, accessibility, and information.
Thanks to the data collected, areas for improvement, opportunities, and strategic lines were identified. The final diagnosis served as a starting point for establishing an action plan with short-, medium-, and long-term interventions.
®Javirroyo S.L. - All rights reserved